Testimonio Raimon Palacios | 25 años
Personalment crec que es una experiència que cap jove que pugui s'hauria de deixar perdre, jo he tingut la sort, malgrat que l'experiència hagi sigut més curta, de gaudir de tot el que comporta una estada a l'estranger, he descobert molts llocs, però també em conec una mica millor, per tot això positiu que m'ha donat repetiria sense dubtar.
Deixant de banda el punt negatiu del coronavirus i la quarantena, vàrem viatjar a totes les ciutats que vàrem poder, vàrem tastar bons vins i cerveses, i també vàrem gaudir de la gastronomia de l'Emilia e Romagna.
A Forlí, on jo vivia, la gent sempre estava disposada a entendre't, sempre amb un somriure, perquè veien que t'esforçaves a parlar amb tot l'italià que sabies. Après en els dos cursos d'italià que vàrem fer i en una aplicació de mòbil, que va ser un bon reforç. També de tot l'aprenentatge que anàvem fent al carrer, a botigues i als restau- rants.
Teníem un pis compartit amb 4 companyes amb les quals vam tenir molt bon rotllo, jugàvem a cartes i fèiem aperitius, vàrem riure molt, també viatjàvem junts, per altra part les coses negatives com els "roces" parlàvem amb educació, ja que vam saber trobar un equilibri de benestar comú en el qual tots ens sentíem còmodes, sempre vam nedar en aigües tranquil·les.Vam tenir temps de visitar bastantes ciutats, i amb això vaig complir una mica un dels meus somnis de sempre, viure una temporada a Itàlia, a més també estava sent productiu, a les practiques, cosa que va fer que fos una experiència rodona.
La part més estrictament professional va ser molt divertida i enriquidora, ja que l'empresa en el sector del disseny gràfic en la qual vaig estar, estava molt ben equipada, disposava de molta maquinària i materials. Alguns dies treballava amb vinils, altres feia targetes de visita o tallava paper, els millors moments varen ser quan em van deixar dissenyar encàrrecs, prenent decisions.
Sempre vaig intentar mostrar el criteri propi, i ser rigorós, això va ser recompensat, doncs alguns dels treballs que feia, s'entregaven al client tal qual jo ho havia dissenyat, l'ocasio que em vaig sentir més realitzat va ser quan vaig veure que una pancarta publicitaria bastant gran que l'havia dissenyat jo des de zero, l'havien imprès tal qual, va ser una sorpresa de veritat molt grata, el meu treball estaria ben visible, força gent ho veuria, per un dissenyador "junior" és un motiu d'orgull.
Un altre anècdota del meu lloc de pràctiques és que el local hi havia dues empreses, es a dir, que tenia dos "jefes" i va ser divertit perquè primer vaig conèixer el que no era el meu tutor, sort que amb els dos m'hi vaig portar bé sempre, també varen paciència amb mi quan m'equivocava.
