Testimonio Nadia Jordan | 19 años

Bé, avui fa exactament un mes que estic fora.

Aquest mes ha sigut difícil i nou per a mi: les dues primeres setmanes van ser una bomba entre l'idioma i altres coses. A la residència on faig les pràctiques estava bé però també sentia que molestava al no fer-me entendre o entendre el que em deien. La veritat és que després aquest sentiment es calmava, perquè estar al pis amb la gent amb qui visc és genial. Tenim tots molt bon rotllo però també sabem que no estem de broma i que hi ha feines a fer; això m’encanta perquè m'ho enganxen. A més a més hem visitat dos llocs ja!

Hem decidit que els diumenges cal visitar alguna cosa, i ho estem complint, de moment. Em senta bé conèixer coses, llegeixo bastant i les vistes des de casa són precioses. Sempre hi ha un moment espectacular per llegir: gràcies mama per fer-me enganxar al món dels llibres!

També hi han hagut coses dolentes. La meva germana tenia tota la raó: quan te'n vas a fer una nova vida, amb noves costums, horaris i gent, molts dels que pensaves que estarien no hi són i això no m'ha posat trista, sinó que m'ha cabrejat. Però alhora me n'he adonat que a la vida no tot són flors.

Ara en el meu lloc de treball estic molt bé. Fem bromes perquè l'idioma va fluint més, i a casa veiem pel·lícules en francès i anglès per tornar a reprendre’l una mica.  Quan me'n vaig anar, una de les pors que tenia és que si fent això em replantejaria si viatjar més per el món, o si al no estar a la meva zona de confort no m’agradaria. Pero estava equivocada. Estic encantada amb aquesta vida i això m’obre molts més plans que vull fer en el futur.