Testimonio Miquel Grau | 21 años
Ja fa una setmana que vaig tornar a casa. En el viatge de retorn, mentre conduïa entre la boira densa, escoltant el soroll del parabrises i sorprenent-me quan molt de tant en tant es veia algun cotxe que no fos de policia, pensava en tots els moments i totes les sensacions viscudes a Pau. Amb molts dels records evocats somreia, sol al cotxe, i acte seguit se’m entelaven les ulleres per culpa de la mascareta.
Quan vaig arribar, les pors d’encaixar bé (tant en la convivència com a l’empresa on realitzava les pràctiques) i la barrera de l’idioma eren les preocupacions principals. Realment, havíem après moltíssim francès en el curs intensiu previ a l’estada, però està clar que des de zero i en tant poc temps, tampoc es poden fer miracles.
Un cop allà aquestes pors van anar desapareixent poc a poc gràcies a la bona relació que progressivament vam anar tenint tots cinc al pis, i a l’actitud afable que a les empreses tots mostraven cap a nosaltres.
En el meu cas, treballava amb la Clara a Ecocène (l’empresa d’educació ambiental en la que estàvem). El poder treballar amb ella, les bromes i les converses que teníem al bus o dinant també van fer que em relaxés i estigués molt a gust allà.
Vam aprofitar des de ben aviat per viatjar els cinc junts els caps de setmana i així conèixer indrets i paratges preciosos tant de mar com de muntanya. Ens recordo, amb un somriure als llavis, als cinc encaixats en la llauna de sardines que és el meu cotxe, cantant cançons a tot volum o discutint sobre cap on havíem de girar.
Quan ja havíem conegut bastanta gent i ja teníem plans previstos que tenien molt bona pinta, el coronavirus, sense atendre a raons ni respectar les planificacions de ningú, va trucar a la porta i ens va confinar durant la resta de la nostra estada. Al principi va ser un shock bastant gran, però poc a poc, gràcies a la bona convivència i a que ja ens havíem convertit en una família gairebé sense adonar-nos-en, el confinament es va fer cada cop més amè, amb les bogeries de cadascú, les celebracions, les pelis...
La veritat és que ha sigut una experiència molt intensa en tots els sentits. A part de l’idioma i d’haver adquirit experiència laboral, he après molt de les meves companyes i tot junt ha fet que canvií el prisma a través del qual veig algunes situacions i que em replantegi molts aspectes. En definitiva, estic molt feliç d’haver pogut viure aquesta experiència i d’haver tingut el plaer de viure-ho amb quatre grans persones i amigues.
