Testimonio Laia Plana | 22 años

La meva experiència a Lisboa va començar el 16 de gener del 2020. Després d’haver passat un mes i mig fent classes intensives de portuguès, vam posar rumb cap a Portugal. Només us diré, que els nervis eren tals, que quan estava fent cua per facturar la maleta em vaig adonar que m’havia deixat la cartera al cotxe! La cartera! Per sort la vaig poder recuperar ràpid i tot va quedar en un ensurt, però quin ensurt!

Els primers dies a Portugal van ser extranys, no tenia la sensació de que hagués marxat de casa per 4 mesos, era com si simplement estigués de viatge. Però a mesura que van anar passant les setmanes el meu cos ja es va anar “assentant” a aquella nova situació. Vam reempendre les classes de portuguès i vam coneixer unes professores excel·lents, vam començar a anar a treballar i vam crear vincles amb els companys de feina, fet que ho feia tot molt més fàcil. I així, van anar passant les setmanes, entre pràctiques, visites, esmorzars de dissabte i llargues passejades.

Ara miro enrrere, i me n’alegro que el primer més i mig no ens permetessim a naltros mateixos tenir ni un sol cap de setmana lliure, vam aprofitar cada dia possible per conèixer cada racó imprescindible d’aquesta fantàstica ciutat i del seu entorn, qui ens havia de dir a naltros que dos mesos després d’arribar, una pandèmia ens obligaria a estar tancats a casa i ens privaria de recórrer els carrers de Lisboa, de deixar de descobrir els seus cafès i de contemplar les façanes de colors. Tot això dona que pensar, mai desaprofitis un moment per a conèixer coses noves, al cap i a la fi, no saps quan serà la última vegada que ho puguis fer.

M’emporto de tot això 5 companys d’aventura, una gràn experiència i les ganes de seguir recorrent món. I és que com dirien els portuguesos, encara no he marxat de Lisboa, i ja tinc “saudades”.