Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Más información

Testimonio Cristina Figueras | 26 años

Fa uns dos mesos i mig que estic a França, Pau. En un primer moment, no estava segura del meu destí. La idea de començar un idioma nou, el francès, i deixar l'anglès de costat augmentava les inseguretats que tenia abans de marxar. Però per sort, i també per moltes persones que em van animar a fer-ho, avui sóc on sóc.

El primer mes va ser dur. M'havia d'adaptar a la nova situació, no només a la feina i al país nous, sinó que també a conviure amb 4 persones més i sobretot, a un idioma pràcticament desconegut. La meva feina aquí a Pau és en una petita llar d'infants o com diuen ells "crèche". Estic a gust. Els més petits normalment t'ho posen fàcil i les meves companyes de feina també m'han ajudat amb qualsevol cosa. He après molt de totes elles i dels diferents mètodes que tenen les unes de les altres, però tots igual de vàlids. L'idioma va ser complicat. Durant el primer mes no entenia gairebé res, en canvi, en el segon ja començava a entendre més coses i també deia alguna cosa bàsica. Vaig notar grans progressos. Abans de venir pensava que conviure amb 4 persones més seria molt més difícil. No sé si és que ells m'ho han posat molt fàcil, però sento com si haguéssim creat una petita família. I això, en part, fa que la meva estada estigui sent molt bona, sobretot en els moments en els quals ens trobem. Actualment, estem confinats i ens ha anat bastant malament pel nostre petit progrés amb l'idioma. D’altra banda, estem ocupats cadascú amb les nostres coses. Estic buscant noves activitats i fent fitxes pels infants de l’escola bressol. A més, estic destinant temps a un altre dels meus estudis i el que més m'agrada, patronatge i moda. Buscant inspiracions per internet, creant nous dissenys, fent patrons i cosint. També fem algunes coses en grup: esport, algun taller de braçalets, mirar pel·lícules els vespres… I molta bogeria pel mig, és el que té està tancat tant de temps

Tot i en la situació en la qual ens trobem, em sento afortunada per haver sigut escollida en el TLN Mobilicat. En el meu cas una experiència com la que estic vivint m'ha ajudat molt a poder-me conèixer, a obrir-me a conèixer noves persones, a valorar-me i a valorar més tot el que m'envolta.

Cristina Figueras