Testimonio Helena Tenedor | 23 años

Tot va començar una tarda freda i trista d’hivern fent un cafè amb les meves amigues. Una d’elles i jo estàvem a la mateixa situació, sense feina, sense estudiar i buscant quelcom per realitzar que ens cridés l’atenció. De sobte la meva amiga em va deixar anar un repte, com qui no vol la cosa: “- Helena, he trobat aquest projecte que té molt bona pinta, perquè no ens hi apuntem?” Doncs dit i fet, a dos dies del tancament de les inscripcions, em vaig apuntar. El no ja el tinc, vaig pensar. A partir d’aquella tarda canviaria la meva vida sense voler-ho ni imaginar-ho.

Ara ja han passat més de dos mesos des de que vaig agafar l’avió direcció Malta per començar a viure una de les millors experiències viscudes fins ara. Més de dos mesos des de que em va començar a canviar la vida radicalment. Al principi tot era nou, el país, l’idioma, l’entorn, canviar de ciutat, de casa... no d’amics però sí d’ambient. Sobretot abundaven les pors, por al desconegut.

Haig de reconèixer que el que més m’inquietava era iniciar el període de les pràctiques ja que l’empresa és molt important i coneguda a Malta i no les tenia totes de si hi encaixaria. Per sort, totes les inquietuds van desaparèixer el primer dia, al conèixer el que seria a partir d’aquell moment el meu dia a dia. Tot i ser una gran empresa, l’entorn i la gent em van transmetre molta confiança, proximitat, em va semblar molt familiar i això em va tranquil·litzar moltíssim. La primera setmana va ser bastant dura, ja que em vaig haver d’adaptar a les tasques, als horaris, als companys... però a mesura que va anar passant el temps ja ho vaig començar a dominar tot. Poc a poc vaig aprendre el vocabulari tècnic del meu sector amb anglès, el funcionament d’un taller de confecció, l’organització d’una gran empresa, etc. A dia d’avui segueixo aprenent cada dia al costat de grans professionals i tot i que al principi als maltesos els hi costa crear vincle amb gent forastera, ara ja soc una més i em sento com a casa.

Encara em queda molt per aprendre, molt per viure i molt per descobrir, però ja puc dir que aquesta experiència m’ha canviat la vida en molts aspectes. Hi ha persones que han aparegut de sobte i que ho han revolucionat tot. M’han fet feliç d’una manera que no creia possible. També m’ha fet pena no trobar tant a faltar com esperava a moltes altres. Però al final la vida és això, no? Sorprendre’t en ocasions.

No sé com estaré d’aquí un any, potser la meva vida hagi tornat a canviar, però el que tinc clar és que sempre seguiré buscant allò per el que val la pena viure per mi.