Testimonio Alba Morales | 28 años

Aquesta és l’aventura d’una noia que estava atrapada a la foscor i va trobar la llum.

Aquesta noia tenia estudis en TAPiC, però no trobava feina en aquest àmbit.

Un dia una amiga li va comentar d’anar a escoltar una xerrada sobre programes amb beques a l’estranger. Un cop va arribar al centre cívic on es donava la xerrada, li van sobtar dues coses: la noia que donava la xerrada era més jove que ella i els nois del programa del any anterior que van anar a explicar la seva experiència, també. Per un moment va pensar que allò no era per a ella.

Però un cop acabada la xerrada tenia més ganes que mai de submergir-se en aquella aventura plena de possibilitats. En aquell moment van aparèixer les primeres emocions: alegria, entusiasme, por, nervis... Aquestes emocions es van intensificar quan li van dir que havia estat seleccionada.

El programa oferia diferents tallers per gestionar les emocions i poder compartir-les amb el resta de companys que estaven al mateix temps que ella, a punt d’endinsar-se en una nova aventura i veure que les pors i les emocions eren compartides.

El dia de més emoció va ser el dia de l'arribada a la que seria la seva nova casa durant 5 mesos: totes aquelles emocions que semblava que havia pogut aprendre a conviure amb elles es van magnificar de cop.

Per la seva sorpresa, la primera setmana totes aquelles emocions tan fortes havien minvat i ja només sentia l’alegria i l’emoció d’haver trobat un lloc on podia aprendre, tan en l’àmbit professional com en el personal.

A la feina, la gent que hi va trobar l’ajudaven i li permetien poder ampliar coneixements i això la va fer sentir com a casa, tan que algunes d’aquestes persones també van arribar a formar part de la seva vida personal.

Aquesta es la meva història: la ciutat em va obrir les portes i he pogut conèixer gent de molts llocs diferents, els quals ara formen part de mi, ja que moltes d’aquestes persones ja son part de la meva família.

PD: No vull tornar...